Procediment administratiu

Un fons d'inversió sol·licita a l'Agència Tributària la devolució de les quantitats retingudes a la bestreta. L'AEAT va notificar al fons les liquidacions provisionals, resolent que no hi havia quantitat a retornar. En resposta, l'empresa va interposar diverses reclamacions econòmiques-administratives davant el Tribunal Econòmic-Administratiu Central.

Després d'un període d'un any sense resposta del TEAC, va interposar un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional. Durant la tramitació d'aquest recurs, el TEAC va dictar resolució declarant improcedents les reclamacions per haver-se interposat fora del termini legal d'un mes. La recurrent va sol·licitar llavors l'ampliació del recurs contenciós administratiu per incloure aquesta resolució del TEAC.

Finalment, l'Audiència Nacional ha dictat sentència desestimatòria, confirmant la inadmissibilitat de les reclamacions.

La sentència en cassació és apel·lada davant el Tribunal Suprem, el qual dona la següent resposta i raonament a les qüestions d'interès cassacional plantejades:

1. Un cop interposat un recurs contenciós administratiu contra la suposada desestimació, per silenci administratiu, de la reclamació formulada davant un òrgan revisor, aquest podrà dictar resolució expressa, extemporàniament, declarant inadmissible la reclamació quan consideri que s'ha superat el termini màxim per a la seva interposició.

Si la presumpta desestimació és una “ficció” i no un “acte” autèntic, no pot excloure la declaració d'inadmissibilitat, ja que la inadmissió de la reclamació és una conseqüència establerta per la llei, que no pot ser eliminada per la ficció d'una presumpta desestimació que només permet a l'interessat impugnar la resolució presumpta denegatòria.

La resolució expressa posterior ha de ser adoptada per l'Administració sense cap vincle amb el sentit del silenci, excepte quan el silenci tingui un sentit positiu; en aquest cas la resolució només pot ser emesa en sentit confirmatori.

2. La resolució expressa de l'òrgan revisor, dictada fora de termini, que declara la inadmissibilitat de la reclamació per estar fora de termini, no infringeix l'ordenament jurídic, ja que la revisió del fons de la qüestió requereix una reclamació vàlida i tempestivament interposada.

La posterior resolució expressa no empitjora la situació que va tenir la recurrent en el període comprès entre la superació del termini a resoldre i la data d'aquesta resolució expressa, ja que el silenci no és un acte ni, per tant, declara ni reconeix res.

3. En aquests casos, el jutge competent per resoldre el recurs contenciós administratiu ha de jutjar la conformitat legal de la resolució d'inadmissibilitat declarada de manera extemporània per l'òrgan administratiu i, només en el cas que conclogui que no era conforme a la llei, examinar el fons de la qüestió.